Cooooollons...quina perra m'han donat des de sempre els castells amb agulla! Semblava que mai podria fer un...però per fi, després d'uns anyets, la Tecla va retornar-me el que un dia es va portar en forma de llenya. Enguany, feia molt menys calor que en el primer intent (i únic) de quatre de vuit amb el pilar que he fet, per volts del 2005. Hi havia una agulla diferent de la que teníem llavors... feia ombreta... d'aquell matí de fa sis anys només em queda una foto en la balconada amb el meu pare, abans de l'actuació. No va ser un bon dia...
Possiblement, el divuit poca gent confiava en fer aquest castell. Tots sabíem que el que calia fer éren tres castells de nou (fàcil de dir, eh?) i l'obsessió de realitzar-los provocava que aquest castell, que s'havia treballat, mimat i cuidat fins a l'extenuació fos reservat i no valorat per tots fins a l'hora de fer-ho a la quarta ronda. El quatre va anar bastant bé, i el pilar que tenim (cracks que sòu!) es va encarregar de tornar a tenyir aquest castell de lila a la Plaça de la Font nou anys després de l'últim realitzat per la Jove. Va ser l'hòstia, una alegria merescuda després de tant temps desitjant fer aquest castell. Comparada potser.... amb la del dia de Sant Magí. També va sonar l'Amparito i per fi, un dels meus castells favorits va caure en el sac de les construccions que he pogut realitzar amb la colla.
Castells com aquell fan que de debò ens adonem en quin nivell estem; només cal saber quines colles ho han fet enguany per adonar-nos que és un privilegi tenir-ho al nostre repertori. Valorar-la com es mereix...i que duri!
0 comentaris:
Publica un comentari
Tot aquell comentari que sigui anónim será publicat.